
¿Ara resulta que els ateus m'han de dir allò que (probablement) he de saber, què haig de pensar i com haig de comportar-me? ¿I si no obeeixo, què? ¿M'enviaran la Inquisició per estirar-me les cervicals? Potser pensen que els cristians vivim turmentats per un Déu castigador i per les mil i una calamitats que precediran el Judici Final? Per favor, siguin adults, senyors ateus. Els cristians sabem gaudir d'aquesta vida, independentment de la que ens pugui esperar després. I probablement més que vostès.
No tenim cap certesa, tenim fe. I pensem que probablement Déu existeix i l'experimentem en l'amor pels que estimem, en la felicitat dels qui ens envolten, en una victòria del Joventut de Badalona o en un bon capítol de "24". Déu hi és.
Tant de bo que el lliurepensament no és converteixi en el fanatisme de segle XXI.
Déu nos en guardi.