EGM

ESTRELLA DE LA RÀDIO:
Agraïm moltíssim la feina als companys dels serveis informatius. I felicitant… i felicitem encaridament als premiats en aquesta… anava a dir rifa. No, no. En aquestes dades de l’EGM. Felicitats als que de moment van per endavant. I… i jo crec que… que…

(silenci incòmode)

COL•LABORADOR PERPLEX 1:
Què?!

COL•LABORADOR PERPLEX 2:
S’ho està pensat.

COL•LABORADOR PERPLEX 1:
Molt bé. Avui, amics, passen moltes coses al món...

ESTRELLA DE LA RÀDIO:
Espera’t! Deixa’m dir que comecen els (programa de ràdio) que, a diferència d’altres programes d’aquesta casa que potser tenen una tendència la baixa, aquest programa té una tendència a l’alça! Aquest programa té una tendencia a l’alça!! Gràcies a tots!



Molt maco, noi. Gràcies a tu.

Stand by (me)

Caure en gràcia

No sé com s'ho fan aquests de Hollywood que fins i tot quan s'arrepleguen de qualsevol manera, la cosa funciona. Aquí ens arrepleguem i surt una Gala de Premis Gaudí (amb tot el respecte per Antoni Gaudí). Serveixi d'exemple aquesta Band from TV, on entre d'altres hi trobem en Hugh Laurie i el rosset sómines de "House", el policia i l'home que vola d'"Herois", el guapo de "Mujeres desesperadas" i d'altres celebritats que no tinc el gust de conèixer. Fan bolos per causes benèfiques i l'invent sona com un tro. Ara bé, abans de veure'ls ens acció, hem de tenir en compte algunes consideracions

- La majoria es mouen com si tinguessin les cames de fusta
- Desafinen com uns diables
- El tema no té estrofa, només tornada i amb prou feines.
- Traginen les guitarres com si les acabessin de comprar al Toys'r'Us
- Els han afegit una secció de vents professionals que es menja qualsevol relliscada
- I el violí no se sent. Noi, no t'hi escarrassis

Però, malgrat tot, mola.

eliç F60

Integrisme

¿Ara resulta que els ateus m'han de dir allò que (probablement) he de saber, què haig de pensar i com haig de comportar-me? ¿I si no obeeixo, què? ¿M'enviaran la Inquisició per estirar-me les cervicals? Potser pensen que els cristians vivim turmentats per un Déu castigador i per les mil i una calamitats que precediran el Judici Final? Per favor, siguin adults, senyors ateus. Els cristians sabem gaudir d'aquesta vida, independentment de la que ens pugui esperar després. I probablement més que vostès.

No tenim cap certesa, tenim fe. I pensem que probablement Déu existeix i l'experimentem en l'amor pels que estimem, en la felicitat dels qui ens envolten, en una victòria del Joventut de Badalona o en un bon capítol de "24". Déu hi és.

Tant de bo que el lliurepensament no és converteixi en el fanatisme de segle XXI.

Déu nos en guardi.

Bon Nadal

Això no és una actualització

Ni una denúncia de la mala educació que s'aprecia arreu.
Ni un lament per la mediocritat que abunda als mitjans de comunicació.
Ni un renec contra l'actitut funcionarial a la feina i a la vida.
Ni una crítica a la vanitat que desborda per la tele.
Ni una reprovació de la impostura dels polítics.
Ni un retret perquè dediquem poc temps a les coses que de veritat importen.
Ni una certificació de que el guió de "Sexy Money" fa aigues.
Ni la constatació de que treballo amb els bons.
Ni una censura de les moltes tonteries que s'escriuen en blogs com aquest.


Això no és això. Ni tot el contrari.